Hola a tots i
totes! Primer de tot us volia donar la benvinguda al meu blog on explicaré la
meva experiència com a mentora del projecte rossinyol :-)
Abans de començar, em presento, sóc la Sara, tinc 19 anys i curso segon curs de pedagogia a la Universitat de Girona. Vinc d'un poble de la comarca de l'Alt Penedès però durant el curs visc a Girona. Estic molt il·lusionada i amb moltes ganes de viure aquesta experiència i n'estic segura que serà molt maca i positiva. A poc a poc ja anireu descobrint més coses de mi...;-)
Comencem amb el projecte! L'any passat va ser quan vaig escoltar a parlar per primera vegada del projecte rossinyol, va ser en una classe de sociologia on en Jordi Feu - director del projecte - ens va explicar de què tractava. Després d'assabentar-me'n no vaig dubtar dues vegades en inscriure'm però no vaig tenir la sort de ser seleccionada, tot i això, aquest curs tenia claríssim que em tornaria a apuntar i sí, a la segona va la vençuda! Quan vaig rebre el correu en què deia que estava seleccionada pel projecte em vaig posar molt contenta i ja volia que comencés tot.
Després del curs de formació que vam rebre els mentors, va arribar el moment on vam saber qui seria el nostre mentorat. Recordo que tenia unes ganes impressionats de saber qui seria, si seria nen o nena, gran o petit, etc. Ens van repartir les fitxes dels mentorats i no podia estar més contenta, la meva mentorada és una noia, es diu Guadalupe, té 9 anys i és d'Hondures. Com podeu imaginar, després de saber qui era, tenia el doble de ganes de conéixer-la en persona.
I avui, després de dies i dies esperant el moment, ha arribat la festa de benvinguda, ha arribat el moment on tots els estudiants hem conegut als nostres mentorats, la veritat és que ha sigut un moment molt emocionant i preciós que no ha deixat indiferent a ningú. Tots els mentors estàvem molt nerviosos, al entrar a la sala la majoria de nosaltres ja havia vist on estava assegut el seu mentorat però jo no veia a la Guadalupe, però la Clara, amiga meva que també participa en el projecte, se m'ha anticipat i l'ha trobat ràpidament. A continuació, després de parlar en Jordi Feu, la Victòria i regidors de l'ajuntament ha arribat el moment del primer contacte, per fer-ho hem fet una petita dinàmica. Els mentorats s'han col·locat en una rotllana amb els ulls tapats i després d'un compte enrere els mentors hem deslligat els mocadors als nostres mentors.
El moment del primer contacte ha sigut molt emocionant i molt bonic, tothom estava molt il·lusionat i amb ganes que arribes aquest moment. Després d'una gran abraçada amb la Guadalupe hem parlat i he conegut als seus pares, m'han semblat tots una família molt simpàtica i he parlat amb ells força estona.
La Guadalupe, com us he dit abans, té 9 anys i ve d'Hondures però no fa ni un any que va arribar a Catalunya, tot i això, entén força el català! Les primeres impressions han sigut molt positives, és una nena molt riallera i una mica tímida, però estic segura que un cop s'obri i ens coneixem més deixarà la timidesa i la vergonya a part. Tinc moltes ganes de fer coses juntes i de conèixer-la, per això demà mateix ja hem quedat! La veig molt il·lusionada i estic segura que passarem molts bons moments juntes! :-)
Us deixo una foto de la festa de benvinguda d'avui!
Abans de començar, em presento, sóc la Sara, tinc 19 anys i curso segon curs de pedagogia a la Universitat de Girona. Vinc d'un poble de la comarca de l'Alt Penedès però durant el curs visc a Girona. Estic molt il·lusionada i amb moltes ganes de viure aquesta experiència i n'estic segura que serà molt maca i positiva. A poc a poc ja anireu descobrint més coses de mi...;-)
Comencem amb el projecte! L'any passat va ser quan vaig escoltar a parlar per primera vegada del projecte rossinyol, va ser en una classe de sociologia on en Jordi Feu - director del projecte - ens va explicar de què tractava. Després d'assabentar-me'n no vaig dubtar dues vegades en inscriure'm però no vaig tenir la sort de ser seleccionada, tot i això, aquest curs tenia claríssim que em tornaria a apuntar i sí, a la segona va la vençuda! Quan vaig rebre el correu en què deia que estava seleccionada pel projecte em vaig posar molt contenta i ja volia que comencés tot.
Després del curs de formació que vam rebre els mentors, va arribar el moment on vam saber qui seria el nostre mentorat. Recordo que tenia unes ganes impressionats de saber qui seria, si seria nen o nena, gran o petit, etc. Ens van repartir les fitxes dels mentorats i no podia estar més contenta, la meva mentorada és una noia, es diu Guadalupe, té 9 anys i és d'Hondures. Com podeu imaginar, després de saber qui era, tenia el doble de ganes de conéixer-la en persona.
I avui, després de dies i dies esperant el moment, ha arribat la festa de benvinguda, ha arribat el moment on tots els estudiants hem conegut als nostres mentorats, la veritat és que ha sigut un moment molt emocionant i preciós que no ha deixat indiferent a ningú. Tots els mentors estàvem molt nerviosos, al entrar a la sala la majoria de nosaltres ja havia vist on estava assegut el seu mentorat però jo no veia a la Guadalupe, però la Clara, amiga meva que també participa en el projecte, se m'ha anticipat i l'ha trobat ràpidament. A continuació, després de parlar en Jordi Feu, la Victòria i regidors de l'ajuntament ha arribat el moment del primer contacte, per fer-ho hem fet una petita dinàmica. Els mentorats s'han col·locat en una rotllana amb els ulls tapats i després d'un compte enrere els mentors hem deslligat els mocadors als nostres mentors.
El moment del primer contacte ha sigut molt emocionant i molt bonic, tothom estava molt il·lusionat i amb ganes que arribes aquest moment. Després d'una gran abraçada amb la Guadalupe hem parlat i he conegut als seus pares, m'han semblat tots una família molt simpàtica i he parlat amb ells força estona.
La Guadalupe, com us he dit abans, té 9 anys i ve d'Hondures però no fa ni un any que va arribar a Catalunya, tot i això, entén força el català! Les primeres impressions han sigut molt positives, és una nena molt riallera i una mica tímida, però estic segura que un cop s'obri i ens coneixem més deixarà la timidesa i la vergonya a part. Tinc moltes ganes de fer coses juntes i de conèixer-la, per això demà mateix ja hem quedat! La veig molt il·lusionada i estic segura que passarem molts bons moments juntes! :-)
Us deixo una foto de la festa de benvinguda d'avui!
I per avui, això és tot, seguiré escrivint i explicant-vos les nostres quedades! ;-)
Bona nit, fins aviat!
Sara
No hay comentarios:
Publicar un comentario